Dones immigrants treballadores de la llar i la cura i manca de drets

 

Carmen Juares Palma

Associació Dones Migrants pels drets de les dones migrants treballadores de de la llar i la cultura

 

 

El present article tracta sobre una problemàtica existent al nostre país que afecta moltes dones d’origen estranger que treballen com a treballadores de la llar i cuidadores de persones en situació de dependència. Sovint, les dones d’origen immigrant treballadores de la llar i la cura es troben en un marc de desconeixement dels seus drets laborals. La feina que fan és invisibilitzada i infravalorada, realitzada en condicions precàries de manera generalitzada dins la nostra societat.

En el cas de les treballadores de la llar i la cura en regim intern, dones que viuen allà on treballen, els diferents tipus d’explotació i coacció als quals estan sotmeses és molt greu. Abunden els casos on només tenen nou hores o fins i tot menys de descans a la setmana, sous inferiors als establerts legalment, treball sense remuneració, retencions de documentació de les dones, restricció de moviments lliures de la treballadora, maltractaments psicològics, denegació de permís inclús per anar el metge, entre d’altres.

En aquest sentit, l’Informe 2017 sobre població estrangera a Catalunya, centrat en treballadores estrangeres a la llar i publicat conjuntament pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya, constata que es donen casos d’explotació laboral que voregen la situació d’esclavitud i l’existència de xarxes de tràfic de persones vinculades al treball de la llar.

Com a conseqüència del tancament i de les condicions tan dures en les quals les treballadores internes realitzen la seva feina, al cap de pocs anys acaben desenvolupant greus problemes de salut, com baixa autoestima, ansietat, estrès, problemes bucodentals, dolor, insomni, solitud i perduda d’habilitats socials i comunicatives.

Una majoria de les dones treballadores internes no tenen “papers”, o sigui, es troben en una situació administrativa irregular. Això fa que estiguin en una posició de desigualtat vers la persona que contracta i acabin acceptant condicions de treball de semi-esclavatge. El treball de la llar i la cura es desenvolupa portes endins, on gairebé no existeixen inspeccions laborals. Aquestes condicions, unides al desconeixement dels seus drets, agreugen la seva situació de precarietat i explotació i limiten lògicament la seva capacitat d’organització i reivindicació dels seus drets.

Moltes de les treballadores de la llar i la cura es queden atrapades en aquests tipus de treball tan precari i sense gaudir dels seus drets. Per una banda es troben amb una llei d’estrangeria racista i injusta, que les obliga a demostrar integració mitjançant la realització de cursos i un contracte laboral. Però com és possible realitzar cursos o participar en associacions amb aquestes jornades de treball interminables?

Una altra problemàtica és la irregularitat sobrevinguda. Es tracta de persones que havent aconseguit regularitzar la seva situació en renovar la seva targeta de residència i de treball, en el moment de renovar el permís de residència no tenen un contracte de treball i perden la seva targeta de residència, tornant a estar en situació “irregular” . És davant aquesta por de tornar a la “irregularitat” que moltes dones no renuncien a la seva feina malgrat els abusos i explotacions que pateixen.

És important afegir que moltes d’aquestes dones fugen de situacions d’extrema violència, pobresa i conseqüències negatives del canvi climàtic que pateixen molts països, especialment d’Amèrica Llatina. La dificultat d’accedir al reconeixement de refugiades a causa de les barreres de les polítiques migratòries, afavoreixen la immigració irregular i és un terreny adobat per a l’explotació laboral i la manca de drets.

És en aquest context d’extrema precarietat laboral que moltes dones treballadores de la llar i la cura s’estan organitzant per reivindicar la ratificació del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), Conveni sobre el treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics. La ratificació d’aquest conveni equipararia els drets de les treballadores de la llar i la cura amb els drets que reben els altres treballadors i treballadores. Com per exemple, l’accés a la prestació d’atur, al Fons de Garantia Salarial i a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, drets als quals no tenen accés avui en dia les treballadores de la llar.

Vull acabar recalcant la importància que poden jugar les organitzacions sindicals per fer front a aquesta situació, malgrat els importants reptes que planteja realitzar activitat sindical en aquest sector. Per exemple, el fet que el treball és en domicilis privats, solitari, no existeix una patronal i que moltes dones estiguin en situació administrativa irregular. Existeixen experiències positives de col·laboració amb associacions de treballadores de la llar i la cura en camps la denúncia i assessorament davant abusos, la formació en coneixements laborals i la prevenció de riscos a la feina. La Memòria 2017 del CITE de CCOO de Catalunya constatava que el treball de la llar i de cures ja és el principal sector d’ocupació de les persones ateses per la seva xarxa d’oficines (40,5%), així com en el segment de persones ateses amb treball en situació irregular (45,2 %).

A més, els sindicats poden jugar un paper fonamental a l’hora de possibilitar que la veu de les treballadores de la llar arribi allà on es prenen decisions que poden millorar la seva situació. Un exemple d’aquesta estratègia és el Grup d’Acció a Catalunya per la Ratificació del Conveni 189 de l’OIT, format per diverses entitats de dones immigrades que treballen per la dignificació del treball de la llar i les cures, conjuntament amb els sindicats CCOO i UGT.

Considero que és important persistir en l’acostament de les organitzacions sindicals a les associacions on s’agrupen aquestes treballadores, per fomentar l’organització i la sindicalització de les treballadores de la llar a partir de noves fórmules basades en l’enfortiment del teixit de xarxes socials i institucionals.