Algèria Queralt Jiménez.
Professora de dret Universitat de Barcelona.
La igualtat entre home i dones, malgrat tots els avanços que s’han produït en matèria de drets i llibertats, és una de les grans tasques pendents de les societats actuals. Són molts les dades que posen de manifest aquesta situació de desigualtat i moltes de les realitats que la mostren cada dia. Una de les més cruels és, sens dubte, la violència contra les dones, com ha estat reconegut per tots els fòrums internacionals de tutela dels drets humans.00
Davant el fenomen de la violència de gènere que nega diàriament el lliure exercici dels seus drets a milions de dones, alguns Estats, els organismes internacionals i regionals de tutela dels drets humans han volgut reaccionar (amb més o menys decisió). En l’àmbit de les Nacions Unides, la Recomanació general sobre la violència contra la dona núm. 19 (1992) del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) va suposar el reconeixement internacional de la violència de gènere com una forma de discriminació contra la dona. Més tard, van ser la Declaració de Beijing i el seu Pla d’Acció en 1995 els que van donar un impuls definitiu en la identificació de l’eradicació de la violència contra les dones com a objectiu estratègic per a la consecució de la igualtat de gènere.
En l’àmbit del Consell d’Europa la violència contra les dones està recollida en la seva agenda des dels anys vuitanta, però és amb la Declaració Final de la Segona Cimera de Caps d’Estat i Govern (1997) quan pren força. Finalment, l’any 2002 es van establir les bases comunes per a tots els estats europeus en la lluita contra tot tipus de violència amb l’aprovació de la Recomanació del Comitè de Ministres dels Estats membres sobre la violència contra les dones, Rec (2002) 5. Des de llavors s’han dut a terme estudis comparats sobre els instruments interns adoptats per lluitar i eradicar la violència masclista i sobre les polítiques de protecció de les víctimes.
L’últim gran avanç en aquesta matèria ha estat l’aprovació del Conveni per a la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica. El Conveni s’aplica a “totes les formes de violència contra les dones, inclosa la violència domèstica, que les afecti de manera desproporcionada” i compta amb un sistema de control que exerceix el Grup d’experts contra la violència contra les dones i contra la violència domèstica, GREVIO, en les seves sigles en anglès. Aquest tractat, actualment ratificat per 33 dels 47 Estats que formen part del Consell d’Europa, va entrar en vigor en l’1 d’agost de 2014.
En l’ordenament jurídic espanyol, el concepte de violència de gènere ha estat clarament delimitat per la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que en el seu art. 1 defineix aquest tipus de violència com aquella que suposa “la manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els que són o hagin estat els seus cònjuges o els que estiguin o hagin estat vinculats a elles en relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”. Com s’observa, es tracta d’una aproximació restrictiva a aquesta realitat. El contingut d’aquest tipus de violència en l’àmbit internacional, com s’ha vist, o les regulacions autonòmiques, per exemple a Catalunya, és més ampli, aconseguint qualsevol violència masclista sobre les dones.
Encara que és cert que la llei de protecció integral que va marcar un abans i un després en la lluita contra la xacra de la violència masclista contra les dones, s’ha destacat especialment el seu contingut penal. No obstant això, com el seu nom indica, és una norma que incorpora un espectre molt ampli de mesures que tracten de lluitar de forma global contra aquest tipus de violència. Una altra cosa és que algunes no s’hagin implementat per falta de recursos (humans i econòmics) o per falta de voluntat política. Veurem que millora la seva implementació el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere aprovat el desembre passat del 2017.
Recordem que la macro enquesta duta a terme per l’Agència Europea pels Drets Fonamentals en 2014 concloïa que el 33% de les dones europees han sofert violència masclista alguna vegada en la seva vida. És més, 13 milions de dones en la UE van experimentar violència física durant els 12 mesos previs a l’entrevista de l’enquesta. Amb aquestes xifres sembla que cap esforç és erm. Les dones ens volem vives i per això necessitem el compromís real i efectiu de tots els poders públics.
La violència de gènere: una realitat global
Algèria Queralt Jiménez.
Professora de dret Universitat de Barcelona.
La igualtat entre home i dones, malgrat tots els avanços que s’han produït en matèria de drets i llibertats, és una de les grans tasques pendents de les societats actuals. Són molts les dades que posen de manifest aquesta situació de desigualtat i moltes de les realitats que la mostren cada dia. Una de les més cruels és, sens dubte, la violència contra les dones, com ha estat reconegut per tots els fòrums internacionals de tutela dels drets humans.00
Davant el fenomen de la violència de gènere que nega diàriament el lliure exercici dels seus drets a milions de dones, alguns Estats, els organismes internacionals i regionals de tutela dels drets humans han volgut reaccionar (amb més o menys decisió). En l’àmbit de les Nacions Unides, la Recomanació general sobre la violència contra la dona núm. 19 (1992) del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) va suposar el reconeixement internacional de la violència de gènere com una forma de discriminació contra la dona. Més tard, van ser la Declaració de Beijing i el seu Pla d’Acció en 1995 els que van donar un impuls definitiu en la identificació de l’eradicació de la violència contra les dones com a objectiu estratègic per a la consecució de la igualtat de gènere.
En l’àmbit del Consell d’Europa la violència contra les dones està recollida en la seva agenda des dels anys vuitanta, però és amb la Declaració Final de la Segona Cimera de Caps d’Estat i Govern (1997) quan pren força. Finalment, l’any 2002 es van establir les bases comunes per a tots els estats europeus en la lluita contra tot tipus de violència amb l’aprovació de la Recomanació del Comitè de Ministres dels Estats membres sobre la violència contra les dones, Rec (2002) 5. Des de llavors s’han dut a terme estudis comparats sobre els instruments interns adoptats per lluitar i eradicar la violència masclista i sobre les polítiques de protecció de les víctimes.
L’últim gran avanç en aquesta matèria ha estat l’aprovació del Conveni per a la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica. El Conveni s’aplica a “totes les formes de violència contra les dones, inclosa la violència domèstica, que les afecti de manera desproporcionada” i compta amb un sistema de control que exerceix el Grup d’experts contra la violència contra les dones i contra la violència domèstica, GREVIO, en les seves sigles en anglès. Aquest tractat, actualment ratificat per 33 dels 47 Estats que formen part del Consell d’Europa, va entrar en vigor en l’1 d’agost de 2014.
En l’ordenament jurídic espanyol, el concepte de violència de gènere ha estat clarament delimitat per la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que en el seu art. 1 defineix aquest tipus de violència com aquella que suposa “la manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els que són o hagin estat els seus cònjuges o els que estiguin o hagin estat vinculats a elles en relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”. Com s’observa, es tracta d’una aproximació restrictiva a aquesta realitat. El contingut d’aquest tipus de violència en l’àmbit internacional, com s’ha vist, o les regulacions autonòmiques, per exemple a Catalunya, és més ampli, aconseguint qualsevol violència masclista sobre les dones.
Encara que és cert que la llei de protecció integral que va marcar un abans i un després en la lluita contra la xacra de la violència masclista contra les dones, s’ha destacat especialment el seu contingut penal. No obstant això, com el seu nom indica, és una norma que incorpora un espectre molt ampli de mesures que tracten de lluitar de forma global contra aquest tipus de violència. Una altra cosa és que algunes no s’hagin implementat per falta de recursos (humans i econòmics) o per falta de voluntat política. Veurem que millora la seva implementació el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere aprovat el desembre passat del 2017.
Recordem que la macro enquesta duta a terme per l’Agència Europea pels Drets Fonamentals en 2014 concloïa que el 33% de les dones europees han sofert violència masclista alguna vegada en la seva vida. És més, 13 milions de dones en la UE van experimentar violència física durant els 12 mesos previs a l’entrevista de l’enquesta. Amb aquestes xifres sembla que cap esforç és erm. Les dones ens volem vives i per això necessitem el compromís real i efectiu de tots els poders públics.
By Secretaria de Comunicació • Articles en català últim número •