Plataforma 7N contra les Violències Masclistes
Avui recordem aquell 7 de novembre de 2015 quan després d’una onada d’assassinats masclistes la ciutadania sortim al carrer a cridar #YaBasta, el nostre lema va ser clar:
#TerrorismoMachista #CuestiónDeEstado
Des de llavors no hem deixat ni un moment treballar contra les violències cap a les dones, sent un dels nostres eixos claus l’aplicació del Conveni d’Istanbul que diu que per “violència contra les dones” s’haurà d’entendre una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra les dones, i designarà tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen o poden implicar per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada; – Espanya es va ratificar en el Conveni d’Istanbul l’any 2014-.
La violència contra les dones és estructural i com a tal, és normalitzada, ocultada o excusada, i així es manté en les nostres vides. Per això el nostre treball ha consistit a fer trontollar aquests fonaments patriarcals, fent una labor de conscienciació i denúncia perquè l’anestèsia social deixi de servir d’ajuda al patriarcat. Sabem que quan “una dona és trobada morta” no és un eufemisme, és una estratègia patriarcal, és resistir a cridar a les coses pel seu nom, a mostrar la realitat tal com és.
No obstant això, ara estem tocant l’os dur que és “la justícia patriarcal”, el sistema judicial que en moltes ocasions està actuant com una eina més de violència contra les dones, bé per acció quan els jutges aprecien un “jolgorio” en una violació, quan ens qüestionen per què no hem denunciat abans, per omissió quan segueixen dient que un maltractador és un bon pare, o utilitzant estratègies que estan suposant un rearmament patriarcal com la imposició per via judicial de la custòdia compartida sense acord entre els progenitors. Les dones lluny de trobar una sortida en la justícia estan trobant un laberint.
Així ho denunciem en el Tribunal de Dones el 3 de novembre de 2017, un acte simbòlic que va tenir com a objectiu visibilitzar l’existència de les violències masclistes com una vulneració dels Drets Humans i demostrar la impunitat d’aquestes, denunciant a l’Estat i les seves institucions com a responsable directe, en l’incompliment del seu deure prevenir-les.
Una indignació estesa ha fet que la ciutadania hàgim sortit al carrer a cridar que la justícia patriarcal és injusta. La violència institucional està en l’agenda feminista, l’hem denunciat i visibilitzat. I, encara que intentin silenciar-nos, les resolucions judicials contra les dones i el maltractament judicial estan produint un desprestigio de la justícia i no ho permetrem.
La violència contra les dones és el cim de la desigualtat. Per això aquest 8 de març ha marcat una fita en el moviment feminista, les dones no solament omplim els carrers, sinó que treballem per fer aquest dia una vaga de consum, de cures, educativa i laboral. Una llavor que va començar a créixer arran de l’atur internacional de dones el 8 de març de 2017, les dones parem el món.
I continuem, amb una crida a la protesta que és #NosVaLaVida i un objectiu convertit en lema que és el nostre DRET A VIURE UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIA.
La violència institucional en l’agenda feminista
Plataforma 7N contra les Violències Masclistes
Avui recordem aquell 7 de novembre de 2015 quan després d’una onada d’assassinats masclistes la ciutadania sortim al carrer a cridar #YaBasta, el nostre lema va ser clar:
#TerrorismoMachista #CuestiónDeEstado
Des de llavors no hem deixat ni un moment treballar contra les violències cap a les dones, sent un dels nostres eixos claus l’aplicació del Conveni d’Istanbul que diu que per “violència contra les dones” s’haurà d’entendre una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra les dones, i designarà tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen o poden implicar per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada; – Espanya es va ratificar en el Conveni d’Istanbul l’any 2014-.
La violència contra les dones és estructural i com a tal, és normalitzada, ocultada o excusada, i així es manté en les nostres vides. Per això el nostre treball ha consistit a fer trontollar aquests fonaments patriarcals, fent una labor de conscienciació i denúncia perquè l’anestèsia social deixi de servir d’ajuda al patriarcat. Sabem que quan “una dona és trobada morta” no és un eufemisme, és una estratègia patriarcal, és resistir a cridar a les coses pel seu nom, a mostrar la realitat tal com és.
No obstant això, ara estem tocant l’os dur que és “la justícia patriarcal”, el sistema judicial que en moltes ocasions està actuant com una eina més de violència contra les dones, bé per acció quan els jutges aprecien un “jolgorio” en una violació, quan ens qüestionen per què no hem denunciat abans, per omissió quan segueixen dient que un maltractador és un bon pare, o utilitzant estratègies que estan suposant un rearmament patriarcal com la imposició per via judicial de la custòdia compartida sense acord entre els progenitors. Les dones lluny de trobar una sortida en la justícia estan trobant un laberint.
Així ho denunciem en el Tribunal de Dones el 3 de novembre de 2017, un acte simbòlic que va tenir com a objectiu visibilitzar l’existència de les violències masclistes com una vulneració dels Drets Humans i demostrar la impunitat d’aquestes, denunciant a l’Estat i les seves institucions com a responsable directe, en l’incompliment del seu deure prevenir-les.
Una indignació estesa ha fet que la ciutadania hàgim sortit al carrer a cridar que la justícia patriarcal és injusta. La violència institucional està en l’agenda feminista, l’hem denunciat i visibilitzat. I, encara que intentin silenciar-nos, les resolucions judicials contra les dones i el maltractament judicial estan produint un desprestigio de la justícia i no ho permetrem.
La violència contra les dones és el cim de la desigualtat. Per això aquest 8 de març ha marcat una fita en el moviment feminista, les dones no solament omplim els carrers, sinó que treballem per fer aquest dia una vaga de consum, de cures, educativa i laboral. Una llavor que va començar a créixer arran de l’atur internacional de dones el 8 de març de 2017, les dones parem el món.
I continuem, amb una crida a la protesta que és #NosVaLaVida i un objectiu convertit en lema que és el nostre DRET A VIURE UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIA.
By Secretaria de Comunicació • Articles en català últim número •